dissabte, 27 d’octubre del 2012

Carta oberta al meu poble català


Catalans i catalanes, companys i companyes, amics i amigues, parents i coneguts,

Estem vivint temps d'il·lusió. Sentim batre com mai el cor amb l'esperança de deslliurar-nos molt aviat d'aquesta España enemiga que tant malament ens ve tractant des de temps que sobrepassen la nostra memòria i ens porten a consultar els manuals d'història.

El desitjat futur de la nostra benamada pàtria, que el clam del nostre poble i les promeses dels polítics catalans de torn ens fan sentir proper, ens enlaira l'esperit i ens enlluerna l'enteniment.

Visca Catalunya lliure!

Visca la pàtria catalana!

Visca els polítics catalans que enlairen el nostre ànim i alenen les nostres il·lusions amb promeses que volem creure!

Visca la il·lusió! Visca la llibertat! Visca l'esperança! Visca el desig del que volem i l'afany que ens empeny! Visca tot el que serveixi per abastar el que tant desitgem!

Visca tot allò que ens doni vida i esperança!

Viscaaa! Viscaaa! Viscaaaa...!

Visca, sí, però... Compte! Compte amb tots els espavilats que es valen de la nostra il·lusió per aixecar-nos la camisa i ensarronar-nos.

El poble català ha estat prou traït per uns i altres com per que puguem haver aprés a malfiar.

Els que per propi tarannà i amb l'ajut de l'enteniment hem aprés a no escoltar cants de sirena pensem que abans de donar un pas cal tocar de peus a terra i posar en solfa tot el que ens diuen els polítics.

No som un poble de babaus que s'empassa tot el que li posen a la boca, així siguin rodes de molí, sinó un poble assenyat que a més de cor té cap. Fem-lo servir, doncs!

Fem servir el cap, no per desil·lusionar-nos sinó per no deixar-nos enlluernar.

Mirem bé que hi ha darrere de tot el que ens ofereixen els polítics de torn. Mirem bé quina és la seva ideologia, quins són els seus fets. Mirem al costat de qui estan i han estat durant tot el temps que portem vivint això que ells en diuen democràcia.

Els polítics es valen de nosaltres per afavorir els seus interessos. És lògic, perquè no són sants els polítics i és així com avui dia es fa política, ensarronant el poble. Doncs fem el mateix nosaltres. Busquem la millor manera de valer-nos dels polítics. Pensem bé a qui votem i evitem que cap partit es faci amb la majoria absoluta, no fos que poséssim el futur de Catalunya en mans d'estafadors.

Estem vivint temps difícils. Els rics del món cargolen els pobres com mai ens imaginàvem que ho anaven a fer. Pensàvem que vivíem en un món on regnava la humanitat, però ens equivocàvem; estem vivint en un bestiari. Doncs bé, obrim els ulls, mirem-ho bé tot i no ens deixem ensarronar. No fos que fugint del foc caiguéssim a les brases!


4 comentaris:

  1. Hem de fer tots els possibles perquè no hi hagi una majoria absoluta. Si fins ara han retallat i han actuat contra les classes populars, què farien si no tinguessin oposició?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola , Xavier.

      Ja ens ho podem imaginar el que farien. El que ens cal és que la oposició no sigui també un niu de corruptes.

      Necessitem jovent amb ideals i consciència dins la política; gent jove que comparteixi en tot moment el clam del poble.


      Elimina
  2. Donç, qué vols que et digui que no sigui que estic al 100% d'acord amb tot el dius..!! Ara pel que fa als polític i el que llegeixo als diaris ultimamnt... donç la veritat: una de freda i una de calenta. No acaben de parlar clar i s'acosta el día..!! Bé, esperem que tot plegat acabi bé per Catalunya

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Glòria.

      És propi dels polítics no parlar clar. Quant menys clar, més fàcil desdir-se'n.

      Però permet-me que et pregunti com has trobat aquest blog, perquè he mirat el directori que faig servir per difondre diverses notícies i de Glòria no en tinc cap.

      Si em volguessis donar la teva adreça perquè la posi a la llista, no ho facis aquí en els comentaris sinó en el correu que trobaràs clicant on posa el meu nom, al capdavall de la columna de la dreta, on diu SOBRE L'AUTOR.

      Gràcies per la teva atenció.

      Elimina

El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.