divendres, 20 de setembre de 2013

La veu del poble i els interessos de les classes dirigents


Un temps va haver en què els burgesos catalans provaven d'enredar el poble amb frases com: “Si va bé l'amo aniran bé els treballadors”. Això que avui el rumb de l'economia a nivell mundial deixa molt clar que és una fal·làcia, hi ha molta gent que encara s'ho creu. Son totes aquelles ànimes càndides que esperen la recuperació econòmica que el govern els promet. Si puja la borsa, si s'estabilitza l'economia, tornarà a haver treball per a tothom i tot tornarà a ser com abans. Santa innocència! Res no tornarà a ser com abans, perquè la cobdícia no té límits i com diu la dita, “la mar quan més té més brama”.

La crisi econòmica actual és una prova de força a què ens sotmeten les grans corporacions financeres. Aniran tant lluny com podran, fins allà on els deixem arribar i un cop assolit el seu nou sostre de domini no faran un sol pas enrere. Per què l'haurien de fer? Si en poden guanyar deu, per què s'han de conformar a guanyar-ne un? No encaixa dins la lògica del capitalisme deixar de guanyar tot el que es pugui. Aquest és el seu únic nord. Altre no en tenen. Doncs què esperem, un miracle?

Avui el poble català alça la veu clamant independència. És un clam vell ja el seu, però cada cop és més fort i decidit. El poble català està fart de ser vexat pels governs espanyols, de ser ignorat i de dur a coll una economia malversada al servei dels més rics. Conscient que això no canviarà mentre estiguem sota el domini de la corona espanyola, ens en volem desfer, volem ser lliures.

Però no tothom a Catalunya vol sortir d'aquest domini, perquè malgrat tot el que diguin i ens vulguin fer creure, una part de les classes dirigents treuen profit d'aquesta economia d'explotació. Una bona part de la burgesia catalana que sempre ha viscut d'explotar la classe treballadora, no té més pàtria que els seus propis interessos. Ha pactat en tot temps amb els invasors; ha venut el seu propi poble; ha renunciat a la seva llengua i a canvi de beneficis ha donat suport als nostres enemics.

Avui, tal com feia anys enrere quan ens deia allò de “si va bé l'amo aniran bé els treballadors”, aquesta burgesia enemiga del poble català repeteix com un lloro que hem de procurar no sortir de l'euro. Que fora de la UE no tenim cap possibilitat de subsistència. Que si som part d'aquesta Europa rica (Premi Nobel de la Pau, tal com ho és el gran Barak Obama) serem tots rics i lligarem els gossos amb llonganisses. Ells ho diuen i la major part de la gent s'ho creu. 

Cal que ens preguntem per què la gent es creu una mentida tant evident en un moment en què els mals més grans no ens venen de Madrid sinó de la UE. En un moment en que Brussel·les dóna ordres als governs de desbastir la societat del benestar; de reduir els sous dels treballadors; de reduir també els serveis públics de sanitat i d'ensenyament per privatitzar-los i donar-los als rics; de tapar amb diner públic els forats que les entitats bancàries han fet en els seus comptes mitjançant operacions clarament fraudulentes. Què hi ha de bo en tot això per el poble? Qui pot creure que això ens convé?

La política econòmica de la UE és un bé, sens dubte, per a les classes altes i pels que les representen, però no per la classe treballadora. Per a nosaltres, la gent del poble que hem viscut i vivim del nostre treball, aquesta política dictada pel lobby de banquers que governen tota la zona euro és una ruïna, un total esclavatge.

Un estat propi independent d'Espanya, sí, sens dubte de cap mena. Un estat europeu, evidentment, perquè Catalunya és a Europa, no pas a l'Àfrica. Però europeu no vol dir membre de la UE ni estar sotmesos a la seva política monetària.

Parem compte amb qui ens guia i cap a on ens porta, no fos que fugint del foc caiguéssim a les brases. 

Pensem-hi!

ARA ÉS HORA, SEGADORS! ARA ÉS HORA, D'ESTAR ALERTA!

http://www.kaosenlared.net/secciones/s2/opinion/item/68929-la-veu-del-poble-i-els-interessos-de-les-classes-dirigents.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.