diumenge, 25 de març del 2018

Segueix i creix la repressió de l'Estat espanyol a l'independentisme català


El conflicte hispanocatalà s'empitjora. El jutge Pablo Llarena ha fet ingressar a la presó a Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull. Amb Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez ja són nou els polítics catalans que l'Estat espanyol té en presó preventiva. També ha cursat aquest jutge una ordre de detenció internacional contra Puigdemont, Marta Rovira i quatre persones més, per la qual ha estat detingut Puigdemont a Alemanya.

No hi ha cap mena de dubte respecte a l'afinitat ideològica dels poders judicials de l'Estat espanyol amb els que van regir durant els anys de la dictadura. Igual que en aquell temps, el poder judicial actua ara d'acord amb el poder polític. La repressió és total. Els drets humans que teòricament defensa la constitució espanyola no són respectats en absolut pels que governen i jutgen. És evident que no hi ha separació de poders a l'Estat espanyol.

L'escandalosa actuació de la cúpula judicial espanyola ha mobilitzat gran part del poble català i ha arribat fins al Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. S'han produït grans manifestacions en diverses poblacions de Catalunya i a Barcelona hi ha hagut enfrontaments amb la policia, amb gent manifestant ferida.

La conducta dels poders estatals ens ha tornat als vells temps de la dictadura, quan legisladors, governants i jutges responien als interessos dels poders fàctics i actuaven d'acord amb una ideologia plenament feixista, sense cap mena de respecte pels drets humans. Això fa que tal com passava en aquells temps de gloriosa lluita política, més enllà de personals ideologies i d'objectius polítics, el poble s'uneixi en el rebuig a la brutalitat estatal. El desafecte cap a l'Estat espanyol sobrepassa ja l'afany d'independència i arriba a gran part de la societat catalana, sigui o no independentista. El rebuig a la raó de la força, únic argument que empara la conducta repressiva de polítics i jutges s'ajunta al rebuig de totes les imposicions antisocials d'aquests defensors dels privilegis de classe que des de temps molt antics oprimeixen els pobles d'Espanya, inclòs el català. L'ànima del poble desperta i s'enardeix davant els abusos de poder dels que governen.

No s'esperava tant la dreta catalana que va engegar el procés independentista per tal de silenciar les veus dels indignats que protestaven per la política neoliberal que aplicava el seu partit. El seu objectiu no era la independència de Catalunya, com deien i volien fer creure al poble, sinó aconseguir vots que fessin possible la seva continuïtat en el govern. Van mentir cínicament i van ensarronar molta gent, però van cometre el greu error de subestimar el poble. Es creien que tenien a les mans les brides un pobre cavall capat i vell, però es van trobar amb un indomable pura sang. I no van poder aturar l'empenta del poble català quan ho van voler fer.

L'independentisme català no és diferent dels altres independentisme d'arreu del món. Es fonamenta en el secular abús de l'Estat espanyol sobre el poble català i es manifesta i actua igual que tots els independentismes, amb odi a l'estat opressor. Sabem ben bé del cert que aquest odi està més que justificat, però no ens poden deixar portar per ell perquè no creiem que sigui un camí per a la pau i el benestar de ningú. Les accions independentistes provoquen reaccions dels poders estatals que evidencien llur tirania, però difícilment serviran per minvar-la i fins i tot pot ser que la reforcin. No oblidem que l'Estat és una institució de poder.

El poble català ha optat per la protesta pacífica. Surt al carrer, alça la veu i es planta. El govern espanyol opta per la violència policial i jurídica. Garrotades i presó per als insurgents. Ens volen sotmetre. Volen destruir la nostra capacitat de protestar. No admeten més drets que els que atorga la llei que ells imposen. Actuen com els seus predecessors, els governants de la dictadura presidida per Franco. Mal camí per la pau. El poble català té una àmplia història de lluites i revoltes i no es rendirà.

Potser la brutal repressió estatal farà amainar per un temps les nostres protestes. Potser aconseguirà una treva semblant a les que va aconseguir la dictadura. Però difícilment aconseguirà la submissió que es proposa. Serà l'afany d'independència, el de justícia social o el de no sabem què, però tard o d'hora els opressors seran víctimes de les seves pròpies accions. La via de la violència no és camí cap a la vida per a ningú, ni per als qui tenint la raó de la força l'exerceixen. / PC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.