diumenge, 13 de setembre de 2015

La paradoxal situació política catalana actual

Ni la dreta catalana ni l’esquerra espanyola faran mai lliure i sobirà al poble català. La dreta catalana el farà esclaus dels rics; l’esquerra espanyola li imposarà les lleis d’Espanya.


Estem vivint a Catalunya una situació política que si no és paradoxal com a mínim és sorprenent. Un partit tradicionalment d’esquerres que dóna suport a les polítiques antisocials del govern de dretes. Un govern de dretes que promou la independència vers l’Estat espanyol però que es declara partidari de la integració a aquesta UE que arruïna els pobles de la seva perifèria. Un poble que afal•lerat per la independència accepta sense protestar les polítiques antisocials del govern de dretes. Uns partits espanyolistes que diuen voler defensar el poble català tot negant-li la sobirania... Vegem-ne algunes dades.

Presideix el govern Artur Mas i Gavarró, president ensems de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), un partit de dretes afí al pensament neoliberal de la UE. Aquest govern es dedica a destruir sistemàticament el benestar del poble català privatitzant tot el que és susceptible de ser privatitzat; a desviar diner públic per finançar projectes privats traient-lo dels pressupostos de serveis bàsics per al benestar social; a finançar il•legalment el seu partit mitjançant el cobrament de comissions per concessió de serveis i obra pública a empreses privades. El president Mas justifica les seves accions contraries al benestar del poble català escudant-se en el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, però calla que el seu partit CDC dona incondicional suport en el parlament espanyol a totes les propostes que presenta el govern. I com a gran estratègia de caire electoral, aquest president d’un partit que no havia sigut mai independentista abans d’ara, s’erigeix en líder d’un moviment independentista que pretén la sobirania del poble català; i a tal fi posa tots els serveis informatius catalans a donar suport a la idea independentista, tot girant-la, això sí, cap a la incorporació de Catalunya al lobby de banquers que és la UE.

El principal partir de l’oposició és Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), de caire socialdemòcrata, compromès històricament amb la lluita per una república catalana independent de l’estat espanyol i amb la defensa dels drets dels poble català. Davant la promesa del president Mas de potenciar la independència de la nació catalana ha deixat de ser oposició de govern per passar a donar suport a tota la política antisocial del govern català. I amb aquesta idea, el 19 de desembre de 2012 va signar un pacte de governabilitat que el compromet a mantenir aquest suport fins a 2016.

La renúncia d’ERC a defensar els drets socials al parlament català fa que l’assumeixin altres partits amb ideologia d’esquerra, sent la Candidatura d’Unitat Parlamentaria (CUP) l’únic que es declara a la vegada independentista. La seva acció política consisteix en donar suport a les propostes independentistes i en oposar-se a la política antisocial del govern.

La resta dels partits d’ideologia d’esquerra no estan a favor del procés independentista. Un és el Partit dels Sociallistes de Catalaunya (PSC), que manté estrets lligams amb el Partido Socialista Obrero Español (PSOE); altres són Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Esquerra Unida i Alternativa (EUiA).

Els partits de la dreta son la secció catalana del Partido Popular (PPC) i Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s), que com és lògic defensen posicions ultraconservadores.

Seguint l’estratègia electoralista que el va portar a declarar-se independentista, el president Mas convoca per el pròxim 27 de setembre unes eleccions que pretén tinguin caràcter plebiscitari. La condició que posa és que tots els partits independentistes s’integrin en una llista electoral única, una clara trampa política que té com a finalitat la reelecció de la seva persona a la presidència. ERC s’hi avé, però la CUP no ha acceptat formar part d’aquest joc i es presentarà en solitari. Tant és, perquè CDC ja en té prou amb el suport d’ERC. 

La concurrència a la convocatòria del 27S es presenta a dia d’avui de la següent manera. 

- D’una banda CDC i ERC, juntament amb les organitzacions civils Òmniun, ANC i el Raul Romeva que concorreran en una llista única que s’anomena Junts Pel Sí. 
- De l’altra ICV-EUiA, Equo i Podemos, que es presenten en una única llista anomenada Cataluny Sí que es Pot.
- La CUP, que va en solitari com a únic partit independentista d’esquerres.
- I en solitari també els partits de dretes PPC i C’s.

La campanya electoral ha arrencat oficialment amb la gran manifestació de La Diada, però de fet els mitjans de comunicació controlats pel govern català i CDC no han parat de fer-ne des que en Mas es president. A les xarxes socials els voluntaris d’un i altre bàndol han trencat foc ja ardorosament. Els de Junts pel Sí no volen sentir parlar de res més que d’independència. Els de Catalunya sí que es pot, de benestar social. PP i C’s parlen de la unitat d’Espanya i de la cohesió social, com si els seus antecessors, els feixistes vencedors, haguessin respectat mai cap altra cohesió que no fos la dels que pensen i senten com ells. Queda la CUP, que per un cantó rep la desafecció dels partidaris de Junts pel Sí i per l’altre la sospita d’estar a favor d’en Mas, tot i que ells ja han dit quer no donaran suport a la seva investidura. I després estan els indiferents, aquesta part de la població que desapareix dins la boira del silenci perquè no creu en res i l’únic que els interessa es el seu benestar immediat. Tant se’ls en dóna qui governi, perquè mai no s’han parat a pensar en la relació que hi ha entre la manera de viure que ens hem d’empassar i la ideologia dels que manen.

Una vegada més es posa en evidència el poder de convicció dels mitjans d’informació, i també la feblesa democràtica d’aquest sistema dins del qual té més possibilitats qui de més pressupost disposa. I encara més: la poca racionalitat de l’electorat, que sense parar compte en les conseqüències del seu vot es deixa dur per la simpatia personal dels candidats.

No sabem què ens portarà aquest 27S, però pensem que res de nou. Pensem que la gent seguirà sent tan irreflexiva com fins ara; que els mitjans de comunicació seguiran controlant el pensament col•lectiu, i que el tema de la sobirania nacional te corda per llarg. Difícilment la gent es qüestionarà res del que ara no es qüestiona, perquè de ben segur que seguiran mirant la TV tantes hores com ho fan ara. Però passi el que passi, d’una cosa estem ben convençuts: 

Ni la dreta catalana ni l’esquerra espanyola faran mai lliure i sobirà al poble català. La dreta catalana el farà esclau dels rics (dels rics catalans, dels rics espanyols, dels rics europeus...); l’esquerra espanyola li imposarà les lleis d’Espanya mes les que hi afegeixi la UE. Només un partit sorgit del poble, arrelat al poble i controlat pel poble, que sigui vertaderament revolucionari i d’esquerres pot guiar el poble cap al seu alliberament. Però això, per desgracia, ens sembla que encara està molt lluny. 

To i així, no hem de defallir. Deixem que els altres es guiïn per miratges si això és el que volen fer... o per antics esquemes els que ho prefereixin. Però procurem mantenir el cap clar i el cor sencer. Que no ens enlluerni el triomf ni la idea de riquesa que tenen els rics. Que no ens arrossegui l’entorn. Que no ens guanyi la por. Pensem bé què volem per a la gent que estimem i apostem per la opció política que ens sembli més adient per aconseguir-ho. Perquè només així podrem tenir la consciència tranquil•la tant si encertem com si errem. /PC

PUBLICAT A:
http://kaosenlared.net/la-paradoxal-situacio-politica-catalana-actual/



1 comentari:

  1. Per mi, la CUP, és un partit sorgit del poble, arrelat al poble i controlat pel poble, revolucionari i d'esquerra. Tot i que, com tothom, alguna vegada es poden equivocar. Però a mi em semblen els més coherents i seriosos de tots. I la prova és que, de mica en mica, sense pressa, es guanyen la confiança dels ciutadans i van creixent. Ara, tothom és lliure de veure-ho d'una altra manera.

    ResponElimina

El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.